Pont sobre l'estret de Messina

El Pont sobre l'estret de Messina és una constant des de fa décades a les conferències, congressos o classes de ponts. És com el pont de Tacoma. Tard o d'hora acaba sortint i sempre amb les mateixes imatges.

Per si hi ha algun astronauta, diré que el Pont sobre l'estret de Messina és un projecte plantejat per primer cop l'any 1971, és el pont pentjant que ha de batir tots els récords, 3.300 m de llum, 60 m d'ample de la plataforma, 376 m d'alçada de les torres, etc. I ha d'unir l'illa de Sicília amb Calabria, la punta de la bota d'Itàlia.


Doncs bé, resulta que Remo Calzona, un enginyer que ha estat lligat amb el projecte des de fa anys, ha escrit un llibre (La Ricerca Non Ha Fine - Il Ponte Sullo Stretto Di Messina) on posa de manifest que el pre-projecte actual està ja obsolet i és irrealitzable. Si sumem que aquesta obra no està exempta de polémica, sinó consulteu el web d'una organització en contra de la unió, No Ponte. S'obre un panorama bastant complicat sobre la realització final del pont.

Deixo l'enllaç amb la noticia del PAIS on parlen del llibre i del pont.

Llibres de ponts

Puentes: Apuntes para su diseño, cálculo y construcción - Javier Manterola (121,00 €)

Ponts/Puentes - Fritz Leonhardt (124,57 €)

Dos llibres indispensables sobre el projecte de ponts. El del Manterola és la reedició de qualitat dels seus célebres llibres de ponts, dóna una visió general de l'enginyeria de ponts, aprofundeix en les tipologies més habitual, com ponts en llosa, calaix o de bigues, també toca els arcs i els tirants, sense olvidar les piles i fonamentacions. En canvi, el del Leonhardt està centrat en l'estètica dels ponts, però des de l'experiència d'aquest home, un dels pares dels ponts moderns.

El que deia, dos llibres indispensables, però carísims!, per això faig una última recomanació d'una troballa que vaig fer per només 26 €. L'edició no és tan xula com els anteriors, però és un llibre amb molta sustancia.

Forma y tipo en el arte de construir puentes - Miguel Aguiló

Els GA i la ciència dels materials

El mètode científic es basa en l'experimentació per confirmar o refutar les teories, i com que la ciència dels materials és una ciència, tal com diu el seu nom, s'utlitzen constantment assaigs de laboratori per establir les lleis de comportament d'un material. En el món dels materials de contrucció aquestes lleis constitutives estan consolidades des de décades, sobretot pels materials habituals, en canvi, en alguns materials més novedosos encara s'està investigant. Aquest és el cas del formigó reforçat amb fibres (FRF).

Aplicant un Algoritme Genètic (GA) per tal de depurar els resultats de laboratori s'obté una llei constitutiva "creada" per l'algoritme que s'adapta a la informació que se l'hi ha introduït. Aquí presento alguns resultats, semblen molt caòtics, però es corresponen totalment amb els assaigs dels que s'ha partit. A mesura que s'afegeixin més dades d'entrada, l'algoritme anirà reduïnt el "soroll" degut a la variabilitat de cada assaig.

També s'observa en la figura com convergeixen els errors (punts negres) i com s'agrupen els resultats de cada variable a mesura que va convergint la solució (punts verds i taronges del fons). Realment que visualment plasmat la evolució de la solució al llarg de les 50 generacions calculades. Qui diu que la inginyeria són només números?

Algoritmes Genètics, GA

L'any 1999 per primer cop es concedeix una patent a un invent no realitzat directament per un ser humà. Mitjançant un algoritme genètic (GA) una computadora va dissenyar una antena de forma òptima, sense partir de cap idea preconcebuda de com ha de ser una antena. El resultat un disseny totalment diferent al habituals.

Al 2001 Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d'ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.

Els GA són una tècnica d'optimització, la idea bàsica parteix de la teoria de la selecció natural clàssica. En un problema del que no sabem la solució es genera una població de solucions, d'aquestes se'n seleccionen les millors (les més properes al valor buscat) i s'aparellen entre elles. De cada parella surten noves solucions semblants a les predecessores. I així, mitjançant la selecció natural s'acaba convergint a una solució prou bona.

La grandesa dels GA es que pots buscar possibles solucions a un problema molt complex del que no es coneix la relació entre les variables. Per exemple, en enginyeria civil s'utilitza per xarxes de transport i per optimitzar rutes; i en enginyeria estructural s'ha utilitzat per dissenyar elements de ponts i gelosies.Últimament m'he interessant bastant en aquests temes i estic treballant en l'aplicació dels GA per obtenir lleis consitutives del materials a partir d'assaigs de laboratori. Concretament, m'he centrat en el formigò reforçat amb fibres (FRC), espero poder penjar alguna cosa en breu.

Els ponts: Història i repte de l'enginyeria estructural

El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica, Els ponts: Història i repte de l'enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l'Eugènio Oñate, que segur que a més d'un us sona. Com a ponents hi haurà l'Angel Aparicio, amb la ponència Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d'Stuttgart, que presentarà The Golden Gate bridge in San Francisco. 

Jo ja m'hi he inscrit, per sort en un amic (gràcies Juan Carlos) em va passar el link, perqué si has de comptar amb la péssima web del Col·legi anem llestos. No se com l'han feta, una cosa està clara, que ni amb Firefox ni Chrome es veu decentment.

Dades de la sessió:

Hora: 19:30h

Lloc: Sala Capitular del Col·legi d'Art Major de la Seda (C/ Sant Pere més Alt, 1, Barcelona)

Confirmar presencia: 93 487 65 51

I s'oferirà un aperitiu al acabar!

Antonio Aguado de Cea

Estava buscant una ponència del Aguado sobre el nou annex de formigó reforçat amb fibres (Annex 14) inclòs a la nova Instrucció, quan he anat a petar al web personal del professor Antonio Aguado. Segons la presentació, que fa del lloc al inici, s'ha estrenat el dia de la diada (11/09/2008) i compta amb la recopilació dels treballs on ha participat al llarg de la seva carrera.

He cregut que era digne de destacar per la grandissima quantitat d'informació que posa a la disposició. En la nostra professió un està acostumat a que la gent amagui els treballs, o com a mínim el detalls d'aquests. En aquest web l'Aguado fa tot el contrari, ho ensenya tot, tesis, tesines, projectes, papers o publicacions, és una gran font d'informació científica del formigó. Tot i que des del meu punt de vista, crec que la pàgina té encara problemes de posicionament a Google, esperem que ho acabint resolent (escrivint el nom complet m'ha sortit a la segona pàgina).

Sembla que poc a poc la universitat s'està adonant de que va això d'internet, el que encara li falta bastant, només cal veure el pèssim web del departament d'Enginyeria de la Construcció. Però per no acabar amb mal gust de boca recomano un parell més de web relacionats amb el departament d'Enginyeria de la Construcció de l'ETSECCPB també interessants:

• CEINTEC
• Càtedra Celsa
• Càtedra d'Innovació del Formigó

S'ha de dir que en cap d'aquests hi ha tanta informació com a la pàgina de l'Aguado, potser excepte la d'Innovació del Formigó (on ell és co-director, és clar).

Pont "hightech" del J.A. Sobrino

Ja s'ha inagurat el primer pont mixte de materials compostos a Espanya, del que tinc constància es clar. El pont s'ha construït a Zumaia, Euskadi, sobre el riu Narrondo, i és una passarel·la peatonal de 30m de llum i 5m d'ample.

L'enginyer resposable del projecte ha estat Juan Antonio Sobrino, de PEDELTA, que ja havia construït un pont de fibra de vidre sobre la LAV a Lleida. Aquest cop els materials utilitzats són l'acer inoxidable i la fibre de vidre, una combinació interessant, sobretot, per aspectes de durabilitat i resistència. No se com s'ha fet la connexió entre els materials, ni se quanta fibra de vidre s'ha utilitzat, en les fotos que he trobat no es poden apreciar gaire els detalls. El que sí s'aprecia és la cura que s'ha tingut en l'estètica i les formes del pont, molt ben integrat a l'entorn. Molt millor que el seu predecessor a Lleida.

B-T o EF

Que passa quan s’ha de projectar un element de formigó on no es compleix la teoria de bigues d’Euler-Bernoulli, una regió D. En general hi ha tres opcions:

- Suposes que si que es compleix la hipòtesis i t’ho inventes.

- Utilitzes Bieles i Tirants (B-T).

- Fas un model d’elements finits (EF).

Si es descarta la primera opció i s’opta per fer-ho bé s’acaba parant a la típica disjuntiva entre B-T o EF. Ningú no dubta que el mètode de les bieles i tirants és molt intuïtiu i didàctic. És fàcil i ràpid d’aplicar, però sempre queda el dubte... Que passar d’un element continu a quatre barres articulades pot ser una mica patilleru.

Per demostrar l’eficàcia d’aquest mètode aquí teniu la comparació d’un càlcul d’una junta amb una càrrega concentrada (típic cas per aplicar B-T). La diferència del resultat de calcular-ho amb EF lineals (uns 40 minuts per introduir la geometria, discretització, càrregues i interpretar resultats) o B-T (1 minut per fer dos multiplicacions i una divisió) va ser només del 3%.

Tota aquesta història només és per acabar recomanant un web que vaig trobar sobre Bieles i Tirants on també hi ha un programa gratuït (CAST) per calcular problemes més complexes mitjançant aquest mètode.

Puentes, estructuras, actitudes

Julio Martínez Calzón va ser l'introductor de les estructures mixtes a Espanya, tot un referent per qualsevol que faci quelcom d'estructures mitxes. Ha treballant amb tots els arquitectes i enginyers que et puguis imaginar (Foster, Miralles o Fernàndez Ordoñez), per mi és un referent de l'enginyeria, en totes les seves obres ha sabut combinar l'estètica, el rigor i l'emoció. Tot això també queda plasmat en el seu llibre Puentes, estructuras, actitudes, on a part de recollir les seves obres més emblemàtiques també té un recull de poemes i dibuixos seus. Julio Martínez Calzón és un enginyer-humanísta.

Autor: Julio Martínez Calzón
Editorial: Turner
Preu: 72€

Razon y ser de los tipos estructurales

Aquest és un llibre fonamental per qualsevol enginyer de camins o civil. El mestre Torroja va recollir la seva visió de les tipologies estructurals i de les estructures en general. Capítol a capítol es repassen diferents tipus d'estructures, des de elementals, com bigues , gelosies, i arcs, fins a cobertes, superfícies o dipòsits. En definitiva, si es vol aprofundir en el comportament de les estructures un ha d'anar directament a la font, un clàssic indispensable.

Autor: Eduardo Torroja
Editorial: CSIC
Preu: 48€

Sistemas de estructuras

Sistemas de estructuras repassa totes les tipologies estructurals inimaginables. Mitjantçant imatges tridimensionals i petites explicacions va desgranant els diferents esquemes estructurals. Està ordenat de manera molt interesant, començant per les estructures que treballen per axil, després les que treballen per flexió i per últim les que treballen per superfície. És un llibre molt divulgatiu i didàctic, i sempre va bé per tenir idees, al final un s'adona que gairebé tot està inventat.

La versió original és bilíngüe, està en anglès i alemany, i la versió que es pot comprar aquí està en castellà i portugués.

Autor: Heine Engel
Editorial: Gustavo Gili
Preu: 48€
Amazon.com

Congrés ACHE

Ja falta molt poc per el congrés IV trienal de l'associació cientifico-tècnica del formigó espanyola (ACHE). Que ha de servir de punt de trobada i debat dels técnics relacionats amb les estructures. Els temes seran, com sempre, investigacions, realitzacions i gestió.

Segons el web de l'associació, l'objectiu del congrés és difondre i intercanviar experiència dins de l'àmbit de l'enginyeria estructural, i concretament dins del formigó. Vol contribuir al nexe entre el món acadèmic i profesional. També vol impulsar la presencia de enginyers joves i estudiants, mitjançant una quota d'inscripció reduïda i forums de trobada especials.

Programa
Dates: 24 - 27 de novembre del 2008
Lloc: Palau de congressos de València
Quota bàsica: 875€ / Quota reduïda: 300 €

Nova instrucció EHE-08

Per fi ja ha entrat en aplicació la nova EHE 2007, espera no, que ja quasi acabem el 2008..., vull dir la nova EHE 2008. Però que porta nou aquesta norma, bé, per començar s'ha engreixat una mica, ha passat de tenir 99 articles i 14 annexes a 103 articles i 24 annexes. Però tot i això no vol dir que sigui més pesada que l'anterior, l'articulat principal ha canviat poc, en canvi, s'han afegit un munt d'annexes per tenir en compte les "noves" tècniques amb formigó. Així, es regula l'ús de formigó reforçat amb fibres (d'aquest n'acabaré parlant molt més), el formigño reciclat, el formigó lleuger, el d'alta resisténcia i fins i tot el formigó no estructural.

Se suposa que aquesta regularització tan bestia del formigó estructural ha de permetra la generalització en l'ús de totes aquestes técniques, que d'una banda, ja s'han utilitzat arreu del món amb èxit. A veure si a partir d'ara els projectistes podem anar més enllà del HA-25/B/20/IIa.

També es digne de destacar la incorporació del Índes de Contribució de l'Estructura a la Sostenibilitat i el concepte de la vida útil de l'estructura. Aspectes que no es tenen en compte per res als projectes actuals.

I ja per últim crec que cal comentar com segueix aguantant l'annex de cálcul simplificat de seccions en estat límit d'esgotament davant de sol·licitacions normals (és a dir, l'antic annex 8). Només ens faltaria que s'incloguessin els àbacs d'interacció! M'agradaria saber quin és el motiu que encara existeixi aquest annex, quan amb un full de cálcul o el prontuari informátic pots obtenir un resultat millor i més versátil.

Ah!, per cert, estan fent un tour per tot Espanya de jornades de presentació de la nova norma. Ja sabeu si sou groupies podeu agafar el cotxe i seguir-les...

que hi ha algú de camins?

Avui recomano fervorosament un blog fantàstic, un troballa magífica: que hi ha algú de camins?. Es un blog mantingut per una colla d'ex-estudiants d'Enginyeria de Camins, no l'actualitzen gaire sovint però el contingut del millor que és pot trobar per internet. A més, són una gent excel·lent i ... Bé, d'acord, també soc coautor del blog, però igualment val la pena visitar-lo.