dimarts, 8 de desembre de 2009

Prontuari informàtic…

… de la EHE?, doncs no, ha arribat el Prontuari Informàtic d’Estructures Metàl·liques i Mixtes (PIEM).

La setmana pasada vaig tenir una d’aquelles sorpreses agredolces. Al obrir la Newsletter de Constructalia vaig veure que destacaven el llançament del PIEM. De la mà de FHECOR, APTA i ArcelorMittal han llançat aquesta aplicació de descàrrega gratuïta però de grans possibilitats, conté mòduls dels Materials, Anàlisis, ELS, ELU, Unions, resistència al foc i durabilitat. Però el més interessant és el mòdul d’anàlisi seccional, que permet el càlcul d’interacció d’esforços (Moment-Tallant, Moment-Axil i Moment XX-Moment YY) per tot tipus de seccions. Per tot tipus de seccions??, SÍ!!, també classe 4.

De moment és una versió betta, però la impressió inicial és que és molt complet i que pot ser una eina molt potent. L’única pega que se’n podria destacar és la difícil navegació pels diferents continguts.

PIEM beta V.1.0.0.4

diumenge, 8 de novembre de 2009

Juan Sobrino entrevistat a TV3

En Juan Sobrino, fundador i gerent de l’empresa Pedelta, va ser entrevistat al programa sobre economia Valor Afegit, de TV3. En aquesta entrevista s’expliquen les bondats de l’enginyeria catalana i la innovació en materials i disseny, sense descuidar la funcionalitat i sobrietat del projecte.

PD: Gràcies al Juan Carlos pel link de l'entrevista.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Jiri Strasky

M’ha arribat un nou ‘flyer’ per una conferencia que pot ser molt interessant. El pròxim 4 de novembre l’eginyer txec Jiri Strasky donarà una conferència Madrid.

Si ets dels que quan sents pretensat només et venen al cap les biguetes prefabricades potser no t’interessarà gaire. Strasky ha treballat molt en bandes teses, pretensats extradorsals i ponts atirantats, ha fet investigacions per làmines pretensades. També és el coautor del pont per sobre l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja, actualment en construcció.

En els seus projectes, el pretensat no només s’oposa a les càrregues sinò que l’utilitza per rigiditzar l’estructura. Així, pot fer passarel·les quasi transparents amb un cantell ridícul i esquiva els problemes dinàmics típic d’aquesta tipologia.

 

Per aprofundir més podeu visitar la web de la seva enginyeria: http://www.shp.eu/ o llegir el llibre Stress ribbon and cable-suported pedestrian bridges, del qual és l’autor.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Biga o arc?

En mòn de les estructures hi ha una obsessió per classificar en tipologies estructurals, així doncs tenim estructures lineals, superficials, de membrana, reticulars planes o tridimensional; que treballen a compressió, tracció o per flexió; o de formigó, acer o mixtes. I en la disciplina dels ponts encara existeix més literatura, podem trobar ponts de bigues, calaix, llosa, gelosia, arc, pòrtic, banda tesa, atirantat, penjant, i així podria seguir. La falera de definir tantes tipologies no és gratuïta, ve de criteris històrics, de com ha anat avançant la tècnica dels ponts, a mesura que avançaven els processos constructius i la tecnologia dels materials s’havia de donar cabuda als nous conceptes creats.

La veritat és que els conceptes s’han de definir i classificar, s’enten millor el funcionament de les estructures si es poden associar a un tipus o forma. No seré jo ara qui vulgui trencar els esquemes de la professió. Però també és cert, que quan es fan híbrids d’estructures o es va al límit entre tipus de ponts és quan es fan les aportacions més interessants i innovadores.

Doncs aquí queda aquesta reflexió, que faig per mi mateix i per qui la vulgui llegir, entenguem els tipus i les formes i trenquem-les després.

diumenge, 14 de juny de 2009

Juntes fredes


Ja fa temps que cada cop que passo per l'estació de FGC de Les 3 Torres no puc deixar de mirar els pilars que ha entre els 2 sentits de la via. No se si s'apreciarà molt en les fotos, però just al mig de cada pilar hi ha un junta freda, a tots i cada un!!, sembla fet expressament. La meva teoria és que en comptes de formigonar un pilar sencer i després passar al següent, algú va pensar que era millor omplir els encofrats fins la meitat de tots i després acabar-los amb una segona tongada.

Ara ja teniu un entreteniment mentres espereu el tren a l'andana, buscar defectes d'execució.


divendres, 8 de maig de 2009

Les marquesines de Barcelona


Les marquesines de bus són molt més que una manera de marcar on para l'autobus, són una peça del mobiliari urbà important i els seu disseny no és simple. Ha de protegir de les inclemencies del temps, mostrar les rutes i els horaris, ha de tenir una gran superficie pels anuncis i ha ser de fàcil instal·lació. Ja fa temps que em fixo en les marquesines de Barcelona, la veritat és que no m'agraden gens, així que m'he decidit a fer un petit análsi. La part estructural, en aquest cas és la menys important, però com que és al que em dedico és la part més llarga.

Funcionalitat: Fa de refugi de la pluja i el vent, té un petit banc on poden seure el avis, conté els horaris i mapes, sembla que aquest disseny compleix amb uns mínims. Però la veritat és que té un detall força molest, les dues barres verticals de la part del carrer són un autèntic obstacle quan hi ha aglomeraciones de gent.

Anàlisi estructural: En aquest tema es nota un disseny bastant pobre. La coberta de la marquesina està suportada per 5 barres verticals, però són tan esveltes que el pòrtic té molt poca rigidesa, de fet, és totalment flexible i davant d'accions horitzontals (com el vent o un flipat de les estructures agitant-lo) fa que vibri bastant. Així que tot i tenir 5 suports i una coberta de plàstic l'aspecte general és d'estructura dèbil.


El tema del banquet mereix menció apart, el banc està empotrat en el suport del vidre, que té secció una rectangular molt estreta. Per tant, el moment torsor probocat per les persones assegudes s'ha de resistir per una secció que gairebé linial. Que passa llavors, que la majoria dels bancs estan deformats i inclinats cap endavant.


Estètica: Els detalls són bastant rudimentaris i poc cuidats, i l'aspecte complet deixa bastant a desitjar. Crec que les fotos parlen per si soles.


Així que com a resum final es pot concloure que les marquesines de Barcelona tenen un disseny poc cuidat, que suspén en gairebé tot. Espero que com a mínim siguin les més barates.

dimecres, 29 d’abril de 2009

Xarxes socials

No seria una novetat dir que les xarxes socials han suposat tota una revolució a Internet. Els Blogs, xarxes socials, web 2.0 o com es vulgui dir, ja formen part del nostre dia a dia i la majoria de gent te comptes actius a Facebook, Blogger, Wordpress, Del.icio.us, Twitter, Orkut, Xing, Linkedin, Digg, Tuenti o a totes alhora!

Deixant de banda la recurrent polèmica de la pèrdua d’intimitat o dels drets personals, m’agradaria reflexionar sobre l’ús professional que es fa de les xarxes socials. LinkedIn o Xing ja s’han especialitzat en els contacte professionals, i entre les dues sumen més de 40 milions d’usuaris registrats (encara s’està lluny dels 200 de facebook), molta gent utilitza aquestes xarxes com a eina de treball.

Com sempre en el sector de l’enginyeria civil això arriba amb 10 anys de retràs. Perquè el que ja és una realitat al carrer i en d’altres sectors professionals està passant totalment desapercebut en enginyeries i constructores. Segurament molts em diran que els temes aquests són més per dissenyadors de pàgines web i gent així, potser sí, però al principi el blogs només eren per freakies de la informàtica, no?

Estem un pas per endarrere, però això vol dir que encara hi ha moltes oportunitats per aprofitar perquè tot està per fer encara. Crec que entre tots hem de perdre la por a utilitzar aquestes noves vies de comunicació. 

De tota manera recomano el 30 minuts de TV3 sobre aquest tema: Fent @mics

dilluns, 13 d’abril de 2009

Durabilitat (Càmera en mà)


Seguint amb la iniciativa de fotografiar tot allò que un es pot trobar pel carrer que vaig començar amb l'última actualització. Avui porto la imatge d'un balcó que està just davant de la parada del bus que agafo per anar a la feina, és un balcó molt educatiu perqué sempre em recorda que els recobriments mínims són per alguna cosa. Que passa si no es mantenen, doncs que els agents externs penetren a l'interior fins al perfil metàl·lic, la oxidació de l'acer fa que aquest augmenti de volum i el formigó s'esquerda i salta.

dimarts, 7 d’abril de 2009

Obres a Sarrià (Càmera en mà)


M'agradaria començar una nova secció (Càmera en mà) on posar fotos improvisades de cosetes interessants que un pot veure pel carrer. La qualitat de la foto no és massa bona, però és el que dona de si el mòbil. 

Per començar penjo la foto de les obres de l'estació de Sarrià dels FGC. L'estació en convertirà en un intercanviador amb la L9, encara falta un vida perqué hi arribi el metro, però ja estan preparant l'estació. En la foto es pot veure les bigues prefabricades que fan de coberta de l'estació, no es la solució més original, però total pel que es veu...


dimecres, 11 de març de 2009

Detalls Constructius. CYPE


L'altre dia, mentre xafardejava per el web de CYPE, vaig fer un descobriment d'aquells que et donen ganes de pregonar-ho als quatre vents. Resulta que CYPE edita un llibre de detalls constructius, Biblioteca de Detalles Constructivos, el llibre aquest ja el tenia fitxat des de feia temps, però com que costa més de 110€ només l'havia pogut fullejar a la Diaz de Santos. La sorpresa va ser quan vaig a petar a http://detallesconstructivos.cype.es/ i descobreixo que tots els detalls del llibre es troben digitalitzats!! 

(Espero que no porti molt de temps en funcionament aquest tema, perqué sinò em sentiria com un amateur ¬¬').

dimecres, 25 de febrer de 2009

Jornada sobre nanotecnologia del formigó i formigons autocompactables

Nova jornada técnica organitzada per Càtedra d'Innovació del Formigó, aquest cop sobre dos temes bastant dispars a priori, la nanotecnologia del formigó i els formigons autocompactants o autocompactables (no se quin és el terme correcte en català). 

La primera sessió, tractarà sobre la nanotecnologia, i compta amb ponents bastant internacionals: Mº Carmen Andrade, de IETCC; Surendra Shah, del Center for Advanced Cement-Based Materials; i Paulo Monteiro, de l'universitat de California.

La segona sessió, sobre els formigons autocompactables, no tracta uns temes tan cools ni internacionals, i estarà composta per tres ponencies a carrec de: Hogo Corres, de FEHCOR; José Mº Navarro, de FCC, SA; i Pere Borralleras, de BASF, com no.

Lamentablement, aquest cop no hi podré assistir, però ja estaré atent a veure si es penja alguna informació o aconsegueixo les ponéncies. De moment només hi ha la web i el tríptic.

Data: 26/02/2009
Lloc: Sala d'Actes (C2) del Campus Nord de la UPC
Preu: 80 €, han reduït el preu pero també han substituït el dinar per una copa de vi, tot un encert diria jo, perqué m'agradaria veure de que parlaran els interessats en la Nanotecnologia amb els dels Autocompactables.


dissabte, 24 de gener de 2009

Història del Viaducte Caracas - La Guaira


En la década dels 50 es va construir a Venezuela l'Autopista més cara que havien fet mai, per unir Caracas amb la Guaira. Aquesta va ser tot una proesa de la época, sobretot, pel Viaducte nº 1, un arc de formigó de 154 m de llum, uns dels més grans del món i l'enginyer resposable era ni més ni menys que Eugene Freyssinet.

A partir de la década dels 70 es van començar a notar uns desplaçaments alarmants degut als moviments que es produien a una falla geológica entre els suports. Als anys 90 es comencen les feines de rehabilitació per tal de salvar l'estructura: Es va actuar sobre les piles (mitjançant recolzaments lliscants que permetessin els desplaçaments); es va post-tensar l'arc per tal de contrarrestar la flexió que havien aparegut pels desplaçaments dels suports; y fins hi tot es va haver d'actuar al taulell per mantenir la planaritat del paviment.

Però de poc van servir les nombroses actuacions de rehabilitació, el 4 de gener del 2006, 25 anys després d'haver-se acabat de construir, el Viaducte nº 1 de l'Autopista Caracas - La Guaira, va col·lapsar parcialment després d'un desplaçament brusc de 70 cm de la vall. Després d'això, es tanca definitivament el pont i s'abandonen els intents de restauració.



El nou Viaducte té 800 m de longitud repartits en 8 vanos, amb una llum màxima de 110 m. La nova estructura és una biga continua metàl·lica, amb recolzaments lliscants per permetre els desplaçaments futurs del terreny.

Referències:

Venezuela construye la carretera más costosa del mundo
Vía crucis nº 1
Se desplomo el Viaducto nº 1 de la autopista Caracas - La Guaira

Próximes actualizacions

  • Algoritmes de disseny evolutius
  • Eines per la docència de l'enginyeria