divendres, 7 de novembre de 2008

B-T o EF


Que passa quan s’ha de projectar un element de formigó on no es compleix la teoria de bigues d’Euler-Bernoulli, una regió D. En general hi ha tres opcions:

- Suposes que si que es compleix la hipòtesis i t’ho inventes.

- Utilitzes Bieles i Tirants (B-T).

- Fas un model d’elements finits (EF).


Si es descarta la primera opció i s’opta per fer-ho bé s’acaba parant a la típica disjuntiva entre B-T o EF. Ningú no dubta que el mètode de les bieles i tirants és molt intuïtiu i didàctic. És fàcil i ràpid d’aplicar, però sempre queda el dubte... Que passar d’un element continu a quatre barres articulades pot ser una mica patilleru.

Per demostrar l’eficàcia d’aquest mètode aquí teniu la comparació d’un càlcul d’una junta amb una càrrega concentrada (típic cas per aplicar B-T). La diferència del resultat de calcular-ho amb EF lineals (uns 40 minuts per introduir la geometria, discretització, càrregues i interpretar resultats) o B-T (1 minut per fer dos multiplicacions i una divisió) va ser només del 3%.

Tota aquesta història només és per acabar recomanant un web que vaig trobar sobre Bieles i Tirants on també hi ha un programa gratuït (CAST) per calcular problemes més complexes mitjançant aquest mètode.


Próximes actualizacions

  • Algoritmes de disseny evolutius
  • Eines per la docència de l'enginyeria