divendres, 9 d’abril del 2010

ConstruCloud


Ja està en funcionament la nova web en que estava treballant: http://www.construcloud.com. Encara en està en desenvolupament però es va avançant poc a poc, de moment el contingut del blog es pot trobar a la nova web, juntament amb noves entrades.

Això significa que el blog qhhadc? deixarà d'actualitzar-se, però el canvi és a millor. Construcloud és un pas més dins el món 2.0, la web està dedicada a l'enginyeria civil (i similars) però permet la interacció entre usuaris. Tots els interessats es poden registrar i crear contingut per la resta de visitants.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Prontuari informàtic…

… de la EHE?, doncs no, ha arribat el Prontuari Informàtic d’Estructures Metàl·liques i Mixtes (PIEM).

La setmana pasada vaig tenir una d’aquelles sorpreses agredolces. Al obrir la Newsletter de Constructalia vaig veure que destacaven el llançament del PIEM. De la mà de FHECOR, APTA i ArcelorMittal han llançat aquesta aplicació de descàrrega gratuïta però de grans possibilitats, conté mòduls dels Materials, Anàlisis, ELS, ELU, Unions, resistència al foc i durabilitat. Però el més interessant és el mòdul d’anàlisi seccional, que permet el càlcul d’interacció d’esforços (Moment-Tallant, Moment-Axil i Moment XX-Moment YY) per tot tipus de seccions. Per tot tipus de seccions??, SÍ!!, també classe 4.

De moment és una versió betta, però la impressió inicial és que és molt complet i que pot ser una eina molt potent. L’única pega que se’n podria destacar és la difícil navegació pels diferents continguts.

PIEM beta V.1.0.0.4

diumenge, 8 de novembre del 2009

Juan Sobrino entrevistat a TV3

En Juan Sobrino, fundador i gerent de l’empresa Pedelta, va ser entrevistat al programa sobre economia Valor Afegit, de TV3. En aquesta entrevista s’expliquen les bondats de l’enginyeria catalana i la innovació en materials i disseny, sense descuidar la funcionalitat i sobrietat del projecte.

PD: Gràcies al Juan Carlos pel link de l'entrevista.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Jiri Strasky

M’ha arribat un nou ‘flyer’ per una conferencia que pot ser molt interessant. El pròxim 4 de novembre l’eginyer txec Jiri Strasky donarà una conferència Madrid.

Si ets dels que quan sents pretensat només et venen al cap les biguetes prefabricades potser no t’interessarà gaire. Strasky ha treballat molt en bandes teses, pretensats extradorsals i ponts atirantats, ha fet investigacions per làmines pretensades. També és el coautor del pont per sobre l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja, actualment en construcció.

En els seus projectes, el pretensat no només s’oposa a les càrregues sinò que l’utilitza per rigiditzar l’estructura. Així, pot fer passarel·les quasi transparents amb un cantell ridícul i esquiva els problemes dinàmics típic d’aquesta tipologia.

 

Per aprofundir més podeu visitar la web de la seva enginyeria: http://www.shp.eu/ o llegir el llibre Stress ribbon and cable-suported pedestrian bridges, del qual és l’autor.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Biga o arc?

En mòn de les estructures hi ha una obsessió per classificar en tipologies estructurals, així doncs tenim estructures lineals, superficials, de membrana, reticulars planes o tridimensional; que treballen a compressió, tracció o per flexió; o de formigó, acer o mixtes. I en la disciplina dels ponts encara existeix més literatura, podem trobar ponts de bigues, calaix, llosa, gelosia, arc, pòrtic, banda tesa, atirantat, penjant, i així podria seguir. La falera de definir tantes tipologies no és gratuïta, ve de criteris històrics, de com ha anat avançant la tècnica dels ponts, a mesura que avançaven els processos constructius i la tecnologia dels materials s’havia de donar cabuda als nous conceptes creats.

La veritat és que els conceptes s’han de definir i classificar, s’enten millor el funcionament de les estructures si es poden associar a un tipus o forma. No seré jo ara qui vulgui trencar els esquemes de la professió. Però també és cert, que quan es fan híbrids d’estructures o es va al límit entre tipus de ponts és quan es fan les aportacions més interessants i innovadores.

Doncs aquí queda aquesta reflexió, que faig per mi mateix i per qui la vulgui llegir, entenguem els tipus i les formes i trenquem-les després.

diumenge, 14 de juny del 2009

Juntes fredes


Ja fa temps que cada cop que passo per l'estació de FGC de Les 3 Torres no puc deixar de mirar els pilars que ha entre els 2 sentits de la via. No se si s'apreciarà molt en les fotos, però just al mig de cada pilar hi ha un junta freda, a tots i cada un!!, sembla fet expressament. La meva teoria és que en comptes de formigonar un pilar sencer i després passar al següent, algú va pensar que era millor omplir els encofrats fins la meitat de tots i després acabar-los amb una segona tongada.

Ara ja teniu un entreteniment mentres espereu el tren a l'andana, buscar defectes d'execució.


divendres, 8 de maig del 2009

Les marquesines de Barcelona


Les marquesines de bus són molt més que una manera de marcar on para l'autobus, són una peça del mobiliari urbà important i els seu disseny no és simple. Ha de protegir de les inclemencies del temps, mostrar les rutes i els horaris, ha de tenir una gran superficie pels anuncis i ha ser de fàcil instal·lació. Ja fa temps que em fixo en les marquesines de Barcelona, la veritat és que no m'agraden gens, així que m'he decidit a fer un petit análsi. La part estructural, en aquest cas és la menys important, però com que és al que em dedico és la part més llarga.

Funcionalitat: Fa de refugi de la pluja i el vent, té un petit banc on poden seure el avis, conté els horaris i mapes, sembla que aquest disseny compleix amb uns mínims. Però la veritat és que té un detall força molest, les dues barres verticals de la part del carrer són un autèntic obstacle quan hi ha aglomeraciones de gent.

Anàlisi estructural: En aquest tema es nota un disseny bastant pobre. La coberta de la marquesina està suportada per 5 barres verticals, però són tan esveltes que el pòrtic té molt poca rigidesa, de fet, és totalment flexible i davant d'accions horitzontals (com el vent o un flipat de les estructures agitant-lo) fa que vibri bastant. Així que tot i tenir 5 suports i una coberta de plàstic l'aspecte general és d'estructura dèbil.


El tema del banquet mereix menció apart, el banc està empotrat en el suport del vidre, que té secció una rectangular molt estreta. Per tant, el moment torsor probocat per les persones assegudes s'ha de resistir per una secció que gairebé linial. Que passa llavors, que la majoria dels bancs estan deformats i inclinats cap endavant.


Estètica: Els detalls són bastant rudimentaris i poc cuidats, i l'aspecte complet deixa bastant a desitjar. Crec que les fotos parlen per si soles.


Així que com a resum final es pot concloure que les marquesines de Barcelona tenen un disseny poc cuidat, que suspén en gairebé tot. Espero que com a mínim siguin les més barates.

Próximes actualizacions

  • Algoritmes de disseny evolutius
  • Eines per la docència de l'enginyeria