Pont sobre l'estret de Messina

El Pont sobre l'estret de Messina és una constant des de fa décades a les conferències, congressos o classes de ponts. És com el pont de Tacoma. Tard o d'hora acaba sortint i sempre amb les mateixes imatges.

Per si hi ha algun astronauta, diré que el Pont sobre l'estret de Messina és un projecte plantejat per primer cop l'any 1971, és el pont pentjant que ha de batir tots els récords, 3.300 m de llum, 60 m d'ample de la plataforma, 376 m d'alçada de les torres, etc. I ha d'unir l'illa de Sicília amb Calabria, la punta de la bota d'Itàlia.


Doncs bé, resulta que Remo Calzona, un enginyer que ha estat lligat amb el projecte des de fa anys, ha escrit un llibre (La Ricerca Non Ha Fine - Il Ponte Sullo Stretto Di Messina) on posa de manifest que el pre-projecte actual està ja obsolet i és irrealitzable. Si sumem que aquesta obra no està exempta de polémica, sinó consulteu el web d'una organització en contra de la unió, No Ponte. S'obre un panorama bastant complicat sobre la realització final del pont.

Deixo l'enllaç amb la noticia del PAIS on parlen del llibre i del pont.

Llibres de ponts

Puentes: Apuntes para su diseño, cálculo y construcción - Javier Manterola (121,00 €)

Ponts/Puentes - Fritz Leonhardt (124,57 €)

Dos llibres indispensables sobre el projecte de ponts. El del Manterola és la reedició de qualitat dels seus célebres llibres de ponts, dóna una visió general de l'enginyeria de ponts, aprofundeix en les tipologies més habitual, com ponts en llosa, calaix o de bigues, també toca els arcs i els tirants, sense olvidar les piles i fonamentacions. En canvi, el del Leonhardt està centrat en l'estètica dels ponts, però des de l'experiència d'aquest home, un dels pares dels ponts moderns.

El que deia, dos llibres indispensables, però carísims!, per això faig una última recomanació d'una troballa que vaig fer per només 26 €. L'edició no és tan xula com els anteriors, però és un llibre amb molta sustancia.

Forma y tipo en el arte de construir puentes - Miguel Aguiló

Els GA i la ciència dels materials

El mètode científic es basa en l'experimentació per confirmar o refutar les teories, i com que la ciència dels materials és una ciència, tal com diu el seu nom, s'utlitzen constantment assaigs de laboratori per establir les lleis de comportament d'un material. En el món dels materials de contrucció aquestes lleis constitutives estan consolidades des de décades, sobretot pels materials habituals, en canvi, en alguns materials més novedosos encara s'està investigant. Aquest és el cas del formigó reforçat amb fibres (FRF).

Aplicant un Algoritme Genètic (GA) per tal de depurar els resultats de laboratori s'obté una llei constitutiva "creada" per l'algoritme que s'adapta a la informació que se l'hi ha introduït. Aquí presento alguns resultats, semblen molt caòtics, però es corresponen totalment amb els assaigs dels que s'ha partit. A mesura que s'afegeixin més dades d'entrada, l'algoritme anirà reduïnt el "soroll" degut a la variabilitat de cada assaig.

També s'observa en la figura com convergeixen els errors (punts negres) i com s'agrupen els resultats de cada variable a mesura que va convergint la solució (punts verds i taronges del fons). Realment que visualment plasmat la evolució de la solució al llarg de les 50 generacions calculades. Qui diu que la inginyeria són només números?

Algoritmes Genètics, GA

L'any 1999 per primer cop es concedeix una patent a un invent no realitzat directament per un ser humà. Mitjançant un algoritme genètic (GA) una computadora va dissenyar una antena de forma òptima, sense partir de cap idea preconcebuda de com ha de ser una antena. El resultat un disseny totalment diferent al habituals.

Al 2001 Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d'ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.

Els GA són una tècnica d'optimització, la idea bàsica parteix de la teoria de la selecció natural clàssica. En un problema del que no sabem la solució es genera una població de solucions, d'aquestes se'n seleccionen les millors (les més properes al valor buscat) i s'aparellen entre elles. De cada parella surten noves solucions semblants a les predecessores. I així, mitjançant la selecció natural s'acaba convergint a una solució prou bona.

La grandesa dels GA es que pots buscar possibles solucions a un problema molt complex del que no es coneix la relació entre les variables. Per exemple, en enginyeria civil s'utilitza per xarxes de transport i per optimitzar rutes; i en enginyeria estructural s'ha utilitzat per dissenyar elements de ponts i gelosies.Últimament m'he interessant bastant en aquests temes i estic treballant en l'aplicació dels GA per obtenir lleis consitutives del materials a partir d'assaigs de laboratori. Concretament, m'he centrat en el formigò reforçat amb fibres (FRC), espero poder penjar alguna cosa en breu.

Els ponts: Història i repte de l'enginyeria estructural

El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica, Els ponts: Història i repte de l'enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l'Eugènio Oñate, que segur que a més d'un us sona. Com a ponents hi haurà l'Angel Aparicio, amb la ponència Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d'Stuttgart, que presentarà The Golden Gate bridge in San Francisco. 

Jo ja m'hi he inscrit, per sort en un amic (gràcies Juan Carlos) em va passar el link, perqué si has de comptar amb la péssima web del Col·legi anem llestos. No se com l'han feta, una cosa està clara, que ni amb Firefox ni Chrome es veu decentment.

Dades de la sessió:

Hora: 19:30h

Lloc: Sala Capitular del Col·legi d'Art Major de la Seda (C/ Sant Pere més Alt, 1, Barcelona)

Confirmar presencia: 93 487 65 51

I s'oferirà un aperitiu al acabar!

Antonio Aguado de Cea

Estava buscant una ponència del Aguado sobre el nou annex de formigó reforçat amb fibres (Annex 14) inclòs a la nova Instrucció, quan he anat a petar al web personal del professor Antonio Aguado. Segons la presentació, que fa del lloc al inici, s'ha estrenat el dia de la diada (11/09/2008) i compta amb la recopilació dels treballs on ha participat al llarg de la seva carrera.

He cregut que era digne de destacar per la grandissima quantitat d'informació que posa a la disposició. En la nostra professió un està acostumat a que la gent amagui els treballs, o com a mínim el detalls d'aquests. En aquest web l'Aguado fa tot el contrari, ho ensenya tot, tesis, tesines, projectes, papers o publicacions, és una gran font d'informació científica del formigó. Tot i que des del meu punt de vista, crec que la pàgina té encara problemes de posicionament a Google, esperem que ho acabint resolent (escrivint el nom complet m'ha sortit a la segona pàgina).

Sembla que poc a poc la universitat s'està adonant de que va això d'internet, el que encara li falta bastant, només cal veure el pèssim web del departament d'Enginyeria de la Construcció. Però per no acabar amb mal gust de boca recomano un parell més de web relacionats amb el departament d'Enginyeria de la Construcció de l'ETSECCPB també interessants:

• CEINTEC
• Càtedra Celsa
• Càtedra d'Innovació del Formigó

S'ha de dir que en cap d'aquests hi ha tanta informació com a la pàgina de l'Aguado, potser excepte la d'Innovació del Formigó (on ell és co-director, és clar).

Pont "hightech" del J.A. Sobrino

Ja s'ha inagurat el primer pont mixte de materials compostos a Espanya, del que tinc constància es clar. El pont s'ha construït a Zumaia, Euskadi, sobre el riu Narrondo, i és una passarel·la peatonal de 30m de llum i 5m d'ample.

L'enginyer resposable del projecte ha estat Juan Antonio Sobrino, de PEDELTA, que ja havia construït un pont de fibra de vidre sobre la LAV a Lleida. Aquest cop els materials utilitzats són l'acer inoxidable i la fibre de vidre, una combinació interessant, sobretot, per aspectes de durabilitat i resistència. No se com s'ha fet la connexió entre els materials, ni se quanta fibra de vidre s'ha utilitzat, en les fotos que he trobat no es poden apreciar gaire els detalls. El que sí s'aprecia és la cura que s'ha tingut en l'estètica i les formes del pont, molt ben integrat a l'entorn. Molt millor que el seu predecessor a Lleida.